Dels tres poemes que trobareu a continuació, heu de triar-ne un per treballar-lo.
M. Mercè Marçal, Llengua abolida.
Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionadades-.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l’arbre de l’arrel a la copa.
Amb l’amor a l’esquena com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara plora.
Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.
El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra al meu deler de boca viatgera.
- L’autora ens evoca un animal, de quin es tracte?
- Podeu trobar altres evocacions que facin referència a aquest animal? Feu-ne un llistat i digueu com en diem d’aquestes figures retòriques
Francesc Vicent Garcia (rector de Vallfogona),
A una senyora descolorida.
Per a curar de rael, senyora mia,
aqueix color trencat, que ha tant que us dura,
he oit a dir que tota trencadura
fàcilment un braguer la remedia.
Cenyiu-vo'l, que, si ho feu, de dia en dia
veureu que lo marfil d'eixa blancura
cobrarà el color viu de rosa pura
que als ulls de tot lo món, cause alegria.
Jo us sé una mà tan ben exercitada,
tan secreta i lleal qual vos importa
per a la cura i vergonyós recato.
De un petit "ai", quan molt, sereu curada,
un "ai" que dos mil gusts juntament porta;
Feu-ho, si no per gust, per lo barato!
- Aquí se us demana:
- Per quins altres afers és conegut el rector de Vallfogona?
- Quin format té aquest poema?
- Té alguna semblança amb algun altre poema d'aquest apartat? Amb quin?
Dolors Miquel,
Xiquetes enamorades.
Quan lo fred burxa la pell,
no hi ha filla res millor
que tenir un amant bell
que et sapo donar calor.
l’església les ha capat,
si el forat se’ls obre amb ganes
s’hi posen esparadrap.
- A què es refereix l'autora quan diu "verges lleidetanes"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada