RECORREGUT POÈTIC

Comencem amb els nostres clàssics. De dos grans poetes catalans, hem triat els nostres poemes preferits, i volem que els escolteu amb atenció.
Aquí teniu el primer, “Dóna’m la mà”, de Joan Salvat Papasseit, us l’oferim en la versió que van fer l’Ovidi Montllor i el Toti Soler, tot un luxe. Va per tu, Ovidi.

(Si aneu a l'enllaç del nom del poema, hi trobareu el text. Us será més fàcil seguir la versió cantada)

El segon es titula “És quan dormo que hi veig clar”, de J.V. Foix, en versió de Joan Manel Serrat i del mestre Bardají. Aquí el teniu, per escoltar, i per llegir, aneu a l'enllaç del poema.




Què us han semblat? Feu-nos arribar els vostres comentaris. Podeu parlar del tema escollit per l’autor, de la versió que hem penjat, de les vostres sensacions en sentir-los...

• Ara us fem una proposta. Dels nostres poetes clàssics, trieu un poema que us agradi, que sigui per a vosaltres especial, que us porti bons records, que us faci sentir... Trieu-ne un i pengeu-lo aquí, per compartir-lo amb nosaltres. Per fer aquesta tasca teniu a la vostra dreta uns enllaços on trobareu informació sobre alguns poetes dels segles XIX i XX. Llegiu informació sobre els autors, sobre la societat que els envoltava i, sobretot, gaudiu d'obres literàries que tant han significat per a la nostra cultura.

POETES NOVELLS

I dels nostres clàssics als poetes novells. Aquí us presentem en Jordi Valls, Poeta de la Ciutat i llibreter. Hem triat aquest poema per a vosaltres:

Una por

T'has colat al metro aprofitant l'ombra
indefinida de la meva por, t'infles
darrere meu, i conspires. Em prepares
l'accident fortuit on m'hauré d'esclafar
com un mosquit a la carretera nítida.
Serà al metro, o creuant un carrer fosc
en relliscar, i al cop, perdre el món de vista
tot esperant que l'ombra prengui relleu.
Llavors sense papers, m'hauré d'amagar
en un revolt de l'escala. Sóc l'estrany
que et vigila de prop, l'aranya que tèrbola
s'inflarà darrere teu, per substituir-te.

• Com a tasca, us proposem que reflexioneu sobre les següents qüestions:

- Les sensacions que el poema us transmet, s'acosten al sentiment del títol? Com arriba el poeta a tocar aquesta fibra tan sensible de la por?
- Pel que fa al tema que l'autor tracta, creieu que té alguna relació amb la nostra societat actual? Veieu alguna correspondència entre el tema del poema i esdeveniments que estan passant a les nostres ciutats avui en dia?

• Una tasca alternativa és l'anomenada "binomi fantàstic", que ja hem
  treballat a classe. Us recordem l'activitat:

Busqueu dos substantius en el poema, que pertanyin a universos conceptuals diferents. Reflexioneu sobre les relacions entre les dues paraules, i a partir de les vostres conclusions, elaboreu un relat (o un altre poema, si us atreviu). Animeu-vos, poden sortir creacions molt interessants!

Als enllaços de la dreta, hi trobareu altres poetes novells que ens agraden. Tafanejeu i remeneu, hi trobeu alguna cosa que us agradi o cridi l'atenció? Compartiu-la amb nosaltres!

CONCURS DE HAIKÚS

Convoquem un concurs i demanem la vostra participació. Es tracta d'un concurs de haikús. Ara us mostrarem alguns exemples que ens agraden, també podeu comentar-los.

A l'aire, nu
amb llum de lluna
i una mica de tu.

Nelo Bacora


Per tornar als orígens:

Per què, em demano
el mot "amor" triaren
per designar-lo,
quan, simplement, bastava
que "morir" li diguessin.

Kiyohara No Fukayubu (Primera meitat del s. X, traducció de Joan Alegret)

• Ara que sabeu el que és un haikú i n'heu vist uns exemples, feu entrades amb les vostres creacions. Entre tots triarem aquells haikús que ens hagin agradat més.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, us posem un enllaç amb el concurs de poemes que La Vanguardia convoca anualment. Aquests poemes poden ser en català o en castellà. Els participants acostumen enviar molts haikús. Llegir-vos-els, investigueu i digueu-nos també si heu trobat algún poema que us hagi agradat especialment.

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53465610448&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=

POESIA ERÒTICA

Dels tres poemes que trobareu a continuació, heu de triar-ne un per treballar-lo.

M. Mercè Marçal, Llengua abolida.

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionadades-.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l’arbre de l’arrel a la copa.

Amb l’amor a l’esquena com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara plora.

Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra al meu deler de boca viatgera.

• L’autora ens evoca un animal, de quin es tracte?
  
• Podeu trobar altres evocacions que facin referència a aquest animal? Feu-ne un llistat i digueu com en diem d’aquestes figures retòriques

***

Francesc Vicent Garcia (rector de Vallfogona),
A una senyora descolorida.

Per a curar de rael, senyora mia,
aqueix color trencat, que ha tant que us dura,
he oit a dir que tota trencadura
fàcilment un braguer la remedia.

Cenyiu-vo'l, que, si ho feu, de dia en dia
veureu que lo marfil d'eixa blancura
cobrarà el color viu de rosa pura
que als ulls de tot lo món, cause alegria.

Jo us sé una mà tan ben exercitada,
tan secreta i lleal qual vos importa
per a la cura i vergonyós recato.

De un petit "ai", quan molt, sereu curada,
un "ai" que dos mil gusts juntament porta;
Feu-ho, si no per gust, per lo barato!

• Aquí se us demana:
• Per quins altres afers és conegut el rector de Vallfogona?
• Quin format té aquest poema?
• Té alguna semblança amb algun altre poema d'aquest apartat? Amb quin?

***

Dolors Miquel,

Xiquetes enamorades.

Quan lo fred burxa la pell,
no hi ha filla res millor
que tenir un amant bell
que et sapo donar calor.

Pobre verges lleidatanes,
l’església les ha capat,
si el forat se’ls obre amb ganes
s’hi posen esparadrap.

• A què es refereix l'autora quan diu "verges lleidetanes"?

***

No oblideu de penjar la tasca. Teniu temps fins el proper dimecres!!

VIDEOPOEMA

De vegades la imatge i la paraula es fusionen, creant noves composicions poètiques. Això ho podem aconseguir amb un videopoema. Mireu aquest:

http://es.youtube.com/watch?v=GXH986Iz5_k

us agrada?

• I si ara proveu vosaltres? Ho podeu fer de dues maneres: penseu en un poema que us agradi, de qualsevol autor, i poseu-ne imatges a les paraules. O bé, feu vosaltres el poema, i feu també el video. A veure què surt!

POESIA I ALTRES ARTS

La poesia no sempre és escrita. Quan es barreja amb d'altres disciplines surt una nova creació i segons amb quina es barregi neix:
1) Poesia visual:

Sílvia Pons, Poesia Podal

2) El vídeo poesia:

• Què us ha semblat?
• Compleix el que s'ha explicat a classe?
• Per parelles feu els comentaris, i penjeu-los, explicant quins creieu que han estat el processos de creació i si hi ha cap semblança amb els que hem visionat a classe.

3) Els videopoemes:

• Què? Us atreviu? Si en feu, els projectarem tots a la festa final de curs. Ànims, a treballar i penjar-los aquí!

PER A UNA NOVA CANÇÓ

Escolteu aquesta cançó de Sopa de Cabra.
Trobareu la lletra i els acords aquí

Se us demana que amb la lletra d'aquesta cançó i amb l'ajuda dels diccionaris:

• Subratllar els adjectius
  
• Buscar sinònims i antònims
  
• Crear una nova lletra. Ja veureu quin resultats més divertits!

Recordeu penjar les noves lletres.
La cançó guanyadora serà tocada a la festa de final de curs!
En els enllaços de la dreta, podeu trobar més cançons que parlen d'altres indrets de la nostra terra. Si en trobeu alguna que us agradaria compartir, també la podeu penjar!